divendres, 21 de gener del 2011

AL NOSTRE COMPANY I AMIC ÁLVARO, ETERNAMENT SALUT!



Després de meditar-ho bastant i no per iniciativa pròpia, sinó coaccionat pel càncer que venia rendint-li com a enemic implacable, Álvaro va fer les seves maletes ahir a la nit. No va tirar la tovallola, la hi va llevar de la mà qui aviat li farà escac al rei. Comencem el 2011 amb la dringadissa del cristall a la veu de SALUT!, en molts idiomes i llocs, en honor del nostre camarada, company i abans de res amic. Un brindis per la seva vida, que tant ens enorgulleix haver compartit amb ell.

Álvaro és un lluitador antifeixista, un defensor del dret dels pobles a la seva independència, un anticapitalista, un militant dels drets humans, enarborant la bandera de la justícia per a totes les víctimes del franquisme sense descans. Un ateu generós que ha donat el seu cos a la ciència i no a Déu. I un republicà amb solament un cel, el de la Veritat, la Justícia i la Reparació i una terra de solidaritat. I diem és perquè per a nosaltres sempre estarà present, més enllà del dia de la nostra victòria.

Álvaro va ser ex-militant del FRAP i del PCE-ML. Va conèixer aviat la Direcció general de Seguretat i les presons franquistes. Va lluitar en la clandestinitat i va saber d'exilis combatents. Va dedicar tota la seva vida a derrotar al feixisme i els seus efervescents pòsits, fins al seu últim alè. Ara estarà per sempre del costat dels absents que eternament perviuen, al costat dels seus camarades Xosé Humberto, José Luis  Ramón i Cipriano.

Creiem que aquesta nota per compartir amb tots vosaltres la notícia de la seva marxa hauria estat del seu gust, lluny de massa afalac personal del que no era molt amic i prop del seu humor tirant a negre, del seu temperament directe i generós i de les seves ganes de viure per combatre la injustícia.

Va tancar la porta després de si satisfet de saber-se estimat per la seva companya, pel seu fill i pels seus amics, i tranquil, perquè el seu testimoni estarà present i la seva lluita seguirà a través de les nostres veus.

Salut Álvaro!


Tras meditarlo bastante y no por iniciativa propia, sino coaccionadopor el cáncer que venía rindiéndole como enemigo implacable, Álvaro hizo sus maletas ayer por la noche. No tiró la toalla, se la quitó de
la mano quien pronto le hará jaque al rey. Empezamos el 2011 con el tintineo del cristal a la voz de ¡SALUD!, en muchos idiomas y lugares, en honor de nuestro camarada, compañero y ante todo amigo. Un brindis por su vida, que tanto nos enorgullece haber compartido con él.

Álvaro es un luchador antifascista, un defensor del derecho de los pueblos a su independencia, un anticapitalista, un militante de los derechos humanos, enarbolando la bandera de la justicia para todas las
víctimas del franquismo sin descanso. Un ateo generoso que ha dado su cuerpo a la ciencia y no a Dios. Y un republicano con solo un cielo, el de la Verdad, la Justicia y la Reparación y una tierra de solidaridad. Y decimos es porque para nosotros siempre estará presente, más allá del día de nuestra victoria.

Álvaro fue ex-militante del FRAP y del PCE-ML. Conoció pronto la Dirección General de Seguridad y las cárceles franquistas. Luchó en la clandestinidad y supo de exilios combatientes. Dedicó toda su vida a
derrotar al fascismo y sus efervescentes posos, hasta su último aliento. Ahora estará por siempre del lado de los ausentes que eternamente perviven, junto a sus camaradas Xosé Humberto, José Luis, Ramón y Cipriano.

Creemos que esta nota para compartir con todos vosotros la noticia de su marcha habría sido de su gusto, lejos de demasiado halago personal del que no era muy amigo y cerca de su humor tirando a negro, de su
temperamento directo y generoso y de sus ganas de vivir para combatir la injusticia.

Cerró la puerta tras de si satisfecho de saberse amado por su compañera, por su hijo y por sus amigos, y tranquilo porque su testigo está a salvo y su lucha seguirá a través de nuestras voces.

¡Salud Álvaro!