dimecres, 29 d’octubre de 2008

A LA MEMÒRIA D'URANIA MELLA

Concepción Solleiro amb el retrat de la seva mare, Urania Mella.


Fa uns dies, es va botar al port de Vigo, ministra inclosa, un vaixell batejat amb el nom de Urania Mella. Una història de possible reconeixement a una víctima del franquisme que va patir presó, a la que van convertir en vídua i a la que van robar l’únic que li quedava, l’estimació dels seus fills, criats en l’odi a la mare per la seva família política, queda en un altre episodi d’ utilització de l’administració de les nostres víctimes. A Urania, filla de Ricardo Mella, una de les figures insignes de

l’anarquisme, se li concedeix una distinció i la seva família no és consultada, ni molt menys convidada a l’acte. Si tenim en compte el fet de que la seva filla, Concepción, una dona encantadora, viu a pocs metres del consistori, no poden dir que no sabien on localitzar-la. Ella guarda amb molt de respecte el record de la seva mare, a la que ha trobat a faltar des dels 4 anys i a la que acompanya el pes de no haver pogut donar-li el seu amor de filla, perquè amb ella, les seves ties, li van robar la mare. És una persona tremendament discreta que si s’ha decidit a parlar ha estat perquè s’ha sentit molt dolguda per aquesta actuació dels poders públics.

Ha estat tot un despropòsit i ho sento per Concha que no es mereix aquests patiments i per Urania perquè el seu nom navegarà al preu de no saber quina història s’amaga sota, sempre que nosaltres ni li posem remei.

Llegir notícia al Faro de Vigo