Afiliat a Falange Española y Tradicionalista y de las Jons des de molt jove, va iniciar la seva carrera política como "concejal de deportes" a l'ajuntament de Barcelona (1955 a 1962). El 1964 es anomenat "procurador en Cortes", càrrec que va compaginar amb el de "delegado nacional de deportes" i president del "Comité Olímpico Español", i des de 1973 amb el de "presidente de la Diputación de Barcelona". El 1977 deixa el "Congreso de los Diputados" i es converteix en ambaixador d'Espanya a la URSS. Per tant va fer una important carrera durant el franquisme per la que no ha demanat disculpes, pel contrari va ser premiat pel rei, altre hereu del franquisme, amb el títol de "Marqués de Samaranch" al 1991. Els seus negocis i els beneficis obtinguts amb aquests sempre han estat envoltats de sospites, algunes confirmades, però que no han esquitxat a tan intocable i obscur personatge.
FUNA A SAMARANCH, JUSTÍCIA REPUBLICANA.
Más de Samaranch, artículo de Gabriel Albiach.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada