Ahir al Museu d'Història de Catalunya es va fer la presentació del llibre "El reloj de Neuengamme". En aquest acte van intervenir l'Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya; Josep Lluís Vall, editor; Enric Urraca, president de l’ARMH de l’Exili Republicà, i l’autor Joan Zafón.
Agustí Alcoberro va mostrar la predisposició del Museu a acollir la presentació de treballs relacionats amb la memòria històrica i va mostrar la seva satisfacció per poder presentar el llibre de Zafón. Dir que aquest acte va ser profitós pel Museu ja que en Joan Zafón va comunicar que el rellotge del seu pare, objecte que dóna títol al retrat de l'Emilio Zafón i la seva família, arribat el moment, es llegaria al Museu, decisió molt aplaudida pels presents a la sala.
Josep Lluís Valls, editor de Dux Editorial, va mostrar també el seu compromís amb la recuperació de la memòria històrica i va cedir tot el protagonisme a l'autor. Va subratllar l'estil efectiu, proper i emotiu amb que Joan recull, fruit de la seva investigació, les peces per reconstruir la història del seu pare.
L'Enric Urraca ens va situar el llibre en el seu context històric, ens va parlar d'aquest desconegut camp de concentració de Neuengamme ubicant-ho en l'espai i el temps. Ens va explicar que del 106.000 presoners que van entrar per les seves portes el dia de l'alliberament del camp pels anglesos només restaven la meitat, esclaus del nazisme de molt diverses nacionalitats entre els quals va haver 4600 espanyols. El propi Enric com familiar de deportat, nebot de Juan de Diego supervivent de Mauthausen, es va mostrar molt impressionat amb la recuperació d'una pertinença d'un presoner d'un camp d'extermini.
Joan Zafón va explicar la necessitat que va sentir sempre de saber del pare desaparegut, d'anar recopilant les històries que amics i membres de la família li van anar explicant al llarg dels anys, d'allò que la mare va compartir amb ell. Una figura materna que el va marcar molt profundament i que ell presenta com la gran patidora, la primera víctima entre totes les víctimes de la història que ens relata en poc més de 100 pàgines. Tots sabem com les dones van ser en realitat les més vençudes però no les més derrotades perquè van aconseguir tirar endavant amb les seves famílies, dins i fora de les presons i van ser les que van evitar l'ensorrament dels perdedors.
Presenta un pare llunyà, però estimat, al mateix temps que es deixa veure una certa amargor per la seva absència, com el desempar per l'abandonament encara que forçós, i la seva reconciliació a través d'un objecte que arriba tants anys després a les seves mans, el rellotge del pare, que funciona amb total perfecció.
El llibre és un compendi de biografies, un relat més emocional que històric o polític que retracta la societat de la primera meitat del segle XX en la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat, amb els ulls d'un nen primer, després d'un adolescent, marcat per la seva tragèdia personal.
Després de sentir parlar en Joan de la misèria de la postguerra, de la persecució franquista, dels camps de concentracions francesos i alemanys, veure'l emocionat, amb llàgrimes als ulls sostenint a les seves mans el rellotge del pare, que no va regressar perquè va ser assassinat, sense saber avui dia com va ser el seu final, veus un home satisfet amb si mateix. Un home que ha complert amb la seva obligació imposada de retrobar-se amb el pare recopilant i investigant sobre la seva vida, i que amb la publicació d'aquest llibre ha tancat el seu cercle personal.
Una bona notícia és que potser d'aquesta presentació de "El reloj de Neuengamme" sorti un projecte molt interessant de portar aquest llibre al teatre. Esperem que es faci realitat, cal el compromís del món de la cultura amb la recuperació de la nostra memòria i també en la lluita per la veritat, la justícia i la reparació per a les víctimes del feixisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada