Totes les víctimes del feixisme, tots els lluitadors antifeixistes represaliats pel franquisme són les nostres víctimes. Nosaltres mateixos som víctimes de la dictadura per què el dolor i la necessitat de justícia ha passat de generació a generació superant el silenci i la por. La Transició per la que encara transitem va oblidar els nostres familiars i amics, i a molts de nosaltres que vam lluitar contra la dictadura. Va oblidar la legalitat democràtica republicana i van adoptar com seva aquesta monarquia constitucional hereva del règim. Es van oblidar dels drets humans i sota una fictícia reconciliació on els vençuts tornaven a perdre i els colpistes no havien de passar comptes pels seus crims tot caminava cap l’oblit d’una gent lluitadora, que va patir totes les formes d’injustícia i terror imaginables. El genocidi no reconegut dels nostres antifeixistes ens porta a lluitar amb tota la nostra empenta pels seus drets. Cada mes estem a la plaça de Sant Jaume demanant: Veritat, Justícia i Reparació. I també l’anul·lació dels judicis del franquisme, judicis il·legals, de tribunals il·legals, d’un estat il·legal que va gosar representar farses de judicis fent seure a la banqueta dels acusats els innocents, defensors de la legalitat democràtica, opositors legitimats a la dictadura.
Totes les víctimes són nostres, però al nostre cor portem a unes molt especials, es tracta dels nostres familiars, dels nostres companys i companyes. Aquestes víctimes són les protagonistes d'aquest bloc que és una part de la nostra història personal. Dels fets que podem llegir a aquest petit homenatge han passat en alguns casos 7 dècades i encara hem de continuar exigint justícia pels vius i pels morts.
Nosaltres les víctimes ens preguntem fins a quan continuarà la impunitat del franquisme, fins a quan?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada