C O N V O C A T O R I A
Ens permetem convidar-lo/la a l’acta que celebrarem el proper 18 d’octubre a les 12 hores del migdia, en el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, conjuntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, a la memòria dels republicans represaliats pel franquisme, que foren jutjats per uns tribunals militars il·legals, sense el dret a defensar-se, condemnats a la pena de mort per “Rebelión Militar” i afusellats en el Camp de la Bota i altres indrets.
El dia 15 de febrer es va complir el 70è aniversari de l’inici dels criminals afusellaments dels nostres familiars i amics, i que van continuar fins l’any 1952.
Amb la Llei d’Amnistia aprovada el 15 d’octubre de 1977, els franquistes responsables d’aquells crims n’han quedat totalment exonerats de tota responsabilitat penal, administrativa i disciplinària, per la seva participació en aquells delictes contra els drets humans.
Han transcorregut setanta anys, d’aquests, trenta – dos, hem pogut gaudir d’una suposada i vigilada democràcia, però, no hem tingut cap Govern espanyol que hagi demostrat tenir l’interès i la valentia política per tancar d’una vegada per totes les ferides, sinó tot el contrari, ens han negat la rehabilitació jurídica, a resultes de la recent aprovada i mal anomenada Llei de la Memòria Històrica, que no és res més que un resum de burles i escarnis envers aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, malgrat les promeses polítiques i públiques que ens van fer, de que serien anul·lats tots aquells judicis sumaríssims militars. Amb l’amnèsia imposada per la transició no aconseguiran l’oblit, nosaltres mai hem reclamat venjança, però sí exigim justícia.
Els hereus del franquisme ni tan sols volien que s’aprovés la descafeïnada i dissortada Llei, deien que s’obririen ferides, quínes? Les nostres encara estan obertes i no hi ha cap intenció política de voler-les tancar.
Els màxims representants de l’església espanyola amb la seva supèrbia i manca de caritat a que ens tenen acostumats, també hi han estat en contra de la seva aprovació, el President de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Rouco Varela, va fer unes declaracions a la premsa que eren amenaçadores, va dir que podria tenir greus conseqüències, de què tenen por? De que surti a la llum la seva col·laboració directa amb aquells crims conta la humanitat?
Malgrat els anys transcorreguts no hem trobat la col·laboració ferma dels polítics ni tampoc dels intel·lectuals, amb la seva indiferència donen per tancat aquell passat no molt llunyà.
Seria del nostre grat poder comptar amb la vostra presència en aquest acte reivindicatiu, mentre el/la saludem molt cordialment.
La Junta Directiva
Ens permetem convidar-lo/la a l’acta que celebrarem el proper 18 d’octubre a les 12 hores del migdia, en el Fossar de la Pedrera del Cementiri de Montjuïc, conjuntament amb el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, a la memòria dels republicans represaliats pel franquisme, que foren jutjats per uns tribunals militars il·legals, sense el dret a defensar-se, condemnats a la pena de mort per “Rebelión Militar” i afusellats en el Camp de la Bota i altres indrets.
El dia 15 de febrer es va complir el 70è aniversari de l’inici dels criminals afusellaments dels nostres familiars i amics, i que van continuar fins l’any 1952.
Amb la Llei d’Amnistia aprovada el 15 d’octubre de 1977, els franquistes responsables d’aquells crims n’han quedat totalment exonerats de tota responsabilitat penal, administrativa i disciplinària, per la seva participació en aquells delictes contra els drets humans.
Han transcorregut setanta anys, d’aquests, trenta – dos, hem pogut gaudir d’una suposada i vigilada democràcia, però, no hem tingut cap Govern espanyol que hagi demostrat tenir l’interès i la valentia política per tancar d’una vegada per totes les ferides, sinó tot el contrari, ens han negat la rehabilitació jurídica, a resultes de la recent aprovada i mal anomenada Llei de la Memòria Històrica, que no és res més que un resum de burles i escarnis envers aquells homes i dones que se’ls arrabassà la vida per defensar la legalitat constitucional de la República, malgrat les promeses polítiques i públiques que ens van fer, de que serien anul·lats tots aquells judicis sumaríssims militars. Amb l’amnèsia imposada per la transició no aconseguiran l’oblit, nosaltres mai hem reclamat venjança, però sí exigim justícia.
Els hereus del franquisme ni tan sols volien que s’aprovés la descafeïnada i dissortada Llei, deien que s’obririen ferides, quínes? Les nostres encara estan obertes i no hi ha cap intenció política de voler-les tancar.
Els màxims representants de l’església espanyola amb la seva supèrbia i manca de caritat a que ens tenen acostumats, també hi han estat en contra de la seva aprovació, el President de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Rouco Varela, va fer unes declaracions a la premsa que eren amenaçadores, va dir que podria tenir greus conseqüències, de què tenen por? De que surti a la llum la seva col·laboració directa amb aquells crims conta la humanitat?
Malgrat els anys transcorreguts no hem trobat la col·laboració ferma dels polítics ni tampoc dels intel·lectuals, amb la seva indiferència donen per tancat aquell passat no molt llunyà.
Seria del nostre grat poder comptar amb la vostra presència en aquest acte reivindicatiu, mentre el/la saludem molt cordialment.
La Junta Directiva
Distinció Cívica de l’Ajuntament de Mollet del Vallès -
Premi Comissió de la Dignitat 2006
Creu de Sant Jordi 2008 de la Generalitat de Catalunya
http://www.associacio-immolats.cat/
http://www.associacio-immolats.cat/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada