EL dia 24 d’octubre, a les 12 hores, ens vam concentrar de nou davant del Palau de la Generalitat per a demanar VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ per uns crims de lesa humanitat, que com recull la legislació internacional no han prescrit. I vam fer el nostre petit homenatge al President Companys en l’aniversari del seu assassinat per la dictadura feixista.
Per a tots aquells que creguin que amb l’entrega de l’humiliant certificat de bon demòcrata per en Lluís Companys, document que omet el seu càrrec de President de la Generalitat, o sigui, el fet d’haver estat un càrrec electe pel poble, la ferida es guareix i es tanca estan equivocats.
Els que comparteixen aquesta opinió però tenen esperances en la decisió del govern de la Generalitat de demanar al Fiscal General de l’Estat Conde-Pumpido que porti a revisió la sentència de Companys al Tribunal Suprem, seure altre cop a la banqueta dels acussats al que va estar President de Catalunya, per què el senyor Carlos Dívar, ultradretà i ultracatòlic, dictamini l’anul·lació del seu judici, els hi direm que tots els recursos d’anul·lació arribats a aquesta instància fins ara han estat rebutjats.
Encara que suposant que aquesta iniciativa arribés miraculosament a bon port, què passa amb tota la resta de sentències del franquisme?, què passa amb els milers de víctimes d’aquestes?. Hauran de provar sort amb la justícia per què es mirin amb bons ulls el consell de guerra del pare, la mare, l’avi o l’àvia? Què passarà amb les víctimes que no tinguin cap viu que reclami en el seu nom o els que no tenen recursos o capacitat per iniciar aquest tràmit burocràtic? Serà llavors millor Companys que Peirò, Puig Antic, Xosé Humberto Baena o Dorado Luque que han vist denegades les seves revisions, les seves possibles anul·lacions?. Dividirem a les víctimes en catagòries i els hereus d’uns i altres, familiars o polítics, ens barallarem entre nosaltres mentre el govern de l’estat es treu el mort de sobre, i covard no dictamini una llei que anul·li de ple dret totes les sentències dels tribunals feixistes de la dictadura d’en Franco?
No diem res de nou, per què el problema segueix en el mateix punt que ens va deixar la Llei de la Memòria, segona llei de punt final: a les víctimes esperant justícia i nosaltres demanant aquesta per elles i en el seu nom.
Aquest acte ha estat molt important per a la regeneració democràtica, la lluita contra el feixisme, que surt del seu clavegueram a fer-se amb els carrers com en altres temps, la dignitat i la defensa dels nostres drets ciutadans i de la nostra capacitat d’elecció i decisió.
Molt poc demanen els que tant van sacrificar per la nostra llibertat, no els giris l’esquena.
MESA DE CATALUNYA D'ENTITATS MEMORIALISTES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada