17 DE GENER DE 1969 I 24 DE GENER DE 1977: DUES DATES DE LA MEMÒRIA HISTÒRICA

El 17 de gener de 1969, Enrique Ruano Casanova, estudiant de 5è de Dret i militant del Front d'Alliberament Popular (Felipe), va ser detingut per membres de la Brigada Político Social (BPS), interrogat i torturat a la DGS durant tres dies, va ser posteriorment traslladat a un immoble, al número 60, del carrer Príncipe de Vergara, en aquells moments General Mola. L'exactitud dels fets ocorreguts allà dins algun dia es sabrà, els resultats tergiversats i amanyats, van dictaminar que Enrique va intentar fugir i es va tirar des del setè pis i que la ferida, de bala, no era tal. Així ho van comptar els assassins i el llavors ministre d'informació i turisme, Manuel Fraga Iribarne. La veritat és que li van clavar un tret i ho van tirar pel forat de l'escala, el van assassinar. La família ha pretès, inútilment, durant aquests anys, establir la veritat i demanar responsabilitats als seus assassins (fins i tot van ser processats i alliberats per manca de proves), avui dia jubilats amb el grau de comissaris, amb un historial "irreprotxable".

24 de gener de 1977. Carrer de Atocha, 55, despatx d'advocats laboralistes, militants del PCE i de CC.OO, 22:30 / 22:45. Almenys tres pistolers feixistes, José Fernández Cerro, Carlos García Juliá i Fernando Lerda de Tejada, pertanyent a un autodenominat comando Roberto Hugo Sosa de l'Aliança Apostòlica Anticomunista (Triple A), van obrir foc contra les nou persones que es trobaven al despatx en aquells moments, assassinant: Javier Sauquillo, Javier Benavides, Serafín Holgado, Enrique Valdevira i el treballador Ángel Rodríguez . Van ferir a Alejandro Ruiz, María Dolores González, Luis Ramos i Miguel Sarabia. Els assassins estaven connectats amb la "màfia feixista del Sindicat Vertical del Transport", posteriorment van ser detinguts, Francisco Albadalejo Corredera, secretari provincial del sindicat vertical del mateix, Leocadio Jiménez Caravaca per subministrar les armes i Gloria Herguedas, núvia de Cerrà, com a còmplice. Durant el judici es va cridar a declarar a coneguts dirigents de l'extrema dreta, com Blas Piñar líder de Força Nova i Mariano Sánchez Covisa dirigent dels "Guerrilleros de Cristo Rey". A més era coneguda la presència d'italians d'extrema dreta, entre ells Carlo Cicuttini, connectats i col laborant amb els feixistes espanyols.

Després de les revelacions del primer ministre italià Giulio Andreotti, l'octubre de 1990, sobre la xarxa Gladio, una organització secreta anticomunista durant la guerra freda, un informe del CESIS italià informava que Carlo Cicuttini havia participat a la matança d'Atocha.
Van ser condemnats a diverses penes de presó, alguns van sortir, d'altres van morir. Jaime Sartorius, advocat de l'acusació particular, declararia anys després: "Falten els caps pensants. No ens van deixar investigar. Per a nosaltres, les investigacions apuntaven cap dels serveis secrets, però només apuntaven. Amb això no vull dir res ".

El Ministre de la Governació en aquests moments, era el falangista Rodolfo Martín Villa. Vell conegut dels estudiants durant la seva etapa al capdavant del sindicat feixista d'estudiants SEU, o els treballadors i ciutadans de la província de Barcelona, durant la seva etapa com a Governador Civil, 1974.

31 anys després seguim rendint homenatge als assassinats pel franquisme, durant l'anomenada transició i continuem demanant responsabilitats als assassins i els seus inductors.