El municipi biscaí de Berriz ha dedicat el dia 11 de setembre als seus conciutadans represaliats pel franquisme. En un acord consensuat per totes las forces polítiques representades al consistori, s’ha decidit que enguany aquest dia sigui festa a la localitat.
El motor de la iniciativa, l’associació Berriz 1936 gogoratzen kultur elkartea, ha aconseguit una jornada memorable per al record, el reconeixement i la dignitat d’aquells veïns represaliats després del cop de 1936 i per als seus familiars.
El motor de la iniciativa, l’associació Berriz 1936 gogoratzen kultur elkartea, ha aconseguit una jornada memorable per al record, el reconeixement i la dignitat d’aquells veïns represaliats després del cop de 1936 i per als seus familiars.
Reconeixement institucional i Camí de la memòria
Pel matí un acte solemne de reconeixement ha aplegat les famílies i veïns en un saló d’actes de l’Ajuntament ple a vessar malgrat la pluja. Un a un s’ha recordat els berriztarras homenatjats i s’ha lliurat als familiars la documentació que testimonia la repressió que van patir, la majoria en forma de sentències dels tribunals militars franquistes. La recuperació d’aquests documents és el fruit de la tasca d’investigació de l’associació Berriz 1936 gogoratzen.
Pel matí un acte solemne de reconeixement ha aplegat les famílies i veïns en un saló d’actes de l’Ajuntament ple a vessar malgrat la pluja. Un a un s’ha recordat els berriztarras homenatjats i s’ha lliurat als familiars la documentació que testimonia la repressió que van patir, la majoria en forma de sentències dels tribunals militars franquistes. La recuperació d’aquests documents és el fruit de la tasca d’investigació de l’associació Berriz 1936 gogoratzen.
Com a cloenda ha sonat la cançó “Gogoan doguz berrizen” expressament creada per a la ocasió pels veïns de Berriz Xabier Amuriza, autor de la lletra, i el músic Etxe. El reconegut bertsolari Amuriza ha participat activament amb la lectura d’un poema.
A la sortida, familiars i veïns han recorregut el nou Camí de la Memòria des de l’edifici de l’Ajuntament fins a l’entrada del parc annex, on ha estat descoberta una placa commemorativa que deixarà testimoni de que va haver una època a Berriz on els defensors de la legalitat democràtica van patir una terrible repressió.
Ofrena floral, exposició i projecció audiovisual
Per la tarda després d’una ofrena floral, la casa de cultura de Berriz ha obert al públic una exposició commemorativa, composta per varis panells amb fotografies i les històries dels represaliats i unes petites vitrines on es podien contemplar objectes i documents originals. L’auditori se ha quedat petit per a acollir al gran nombre d’assistents a la projecció de l’audiovisual. Un treball molt emotiu, amb testimonis valiosíssims d’una època soterrada durant dècades a la població. Potser un dels moments àlgids ha estat quan una senyora, adolescent al 1937 explica com va presenciar l’afusellament d’un grup d’homes al cementiri de Derio, com amb valentia aquests enfrontaven la mort i com les seves últimes paraules van ser pels seus pares i la seva pàtria: agur ama, agur aita, gora Euskal Herria. També va sonar “Campanades a morts” de Lluis Llach. L’audiovisual recull el contexte històric de las històries particulars que es relaten a través de documents, fotografies i la correspondència des de la presó.
Per la tarda després d’una ofrena floral, la casa de cultura de Berriz ha obert al públic una exposició commemorativa, composta per varis panells amb fotografies i les històries dels represaliats i unes petites vitrines on es podien contemplar objectes i documents originals. L’auditori se ha quedat petit per a acollir al gran nombre d’assistents a la projecció de l’audiovisual. Un treball molt emotiu, amb testimonis valiosíssims d’una època soterrada durant dècades a la població. Potser un dels moments àlgids ha estat quan una senyora, adolescent al 1937 explica com va presenciar l’afusellament d’un grup d’homes al cementiri de Derio, com amb valentia aquests enfrontaven la mort i com les seves últimes paraules van ser pels seus pares i la seva pàtria: agur ama, agur aita, gora Euskal Herria. També va sonar “Campanades a morts” de Lluis Llach. L’audiovisual recull el contexte històric de las històries particulars que es relaten a través de documents, fotografies i la correspondència des de la presó.
Volem felicitar molt efusivament a Berriz 1936 gogoratzen per un treball molt ben fet, amb molt d’afecte, molt d’esforç i que ha suposat un reconeixement institucional i ciutadà per a uns homes als que el franquisme no els va poder robar la seva dignitat.
Eskerri Asko Berriz per la vostra acollida.
Enllaços:
http://www.berriz1936gogoratzen.com/
http://www.durango1936.org/castellano/
Eskerri Asko Berriz per la vostra acollida.
Enllaços:
http://www.berriz1936gogoratzen.com/
http://www.durango1936.org/castellano/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada